La Caterina és una nena molt simpàtica amb una gran imaginació i ara que està impacient perquè falta menys d’un mes per les festes nadalenques, nomes fa que fer preguntes - Quan falta per que sigui Nadal? - I que no arriba el tió? La seva àvia mira d’entretenir-la explicant-li histories i contes però no hi ha manera, la Caterineta s’avorreix. En una d’aquestes es queda adormida i te un meravellós somni, un viatge fantàstic...

A l’obrir-se la finestra dels somnis es troba en un bosc on hi ha un avet tot trist, ella li pregunta el perquè de la seva tristor i ell respon per què els altres arbres tenen fruits de molts colors i ell no. Llavors la Caterina se’n pesca una per fer una mica més feliç al trist avet i li col·loca per les branques unes boles de coloraines. Des d’aleshores serà un avet molt especial, li promet que cada any per aquelles dates li penjarà aquelles boletes de colors i així serà l’arbre del Nadal.

Caminant una mica més enllà per aquell bosc es troba un ninot de neu enfadat que no para de dir renecs per que no li agrada el barret rosa que li han ficat els nens, diu que està mort de vergonya. La Caterina trobarà la solució canviant-li el barret per una barretina vella del seu avi Tonet. Serà el primer ninot de neu del món amb barretina.

I així anirà trobant tot un seguit de personatges.... Un tió de Nadal que no arriba mai, un home dels nassos refredat, que tants nassos com dies hi ha a l’any i, fins i tot, una llufa d’aquelles de les innocentades del dia dels sants Innocents que és molt de la gresca i la broma. A tot això un dimoni banyeta d’aquells de “Els Pastorets” anirà fent la guitza.

Finalment sonen dotze campanades en el rellotge del campanar del poble, això fa que es desperti la Caterina del seu somni.