El senyor Llibert, com cada dia, obre la seva llibreria. Però avui és un dia especial, avui és Sant Jordi, i rebrà moltes trucades i encàrrecs. El llibreter no està gaire content, perquè pensa que s’haurien de regalar llibres tot l’any, ja que per ell, els llibres i les històries que amaguen en ells són d’allò més màgic.

Tot envoltat de llibres, i sense parar de rebre trucades d’encàrrecs, ajudat pel seu amic Ambrosi (una rata molt llegida que viu a la llibreria) va preparant les comandes. Deixant-se portar per la emoció de les històries de les que està envoltat, comença a explicar la historia de La Princesa i el drac:

Temps ençà, l’ofici de cavaller era un dels més valorats que existien. El cavaller Jordi va ser un dels més famosos de tota la història i sobretot va ser recordat per la seva complicada tasca de salvar princeses i donzelles amb problemes. Com que de cavallers no n’hi havia pas tants, el cavaller Jordi anava sempre de corcoll. D’altra banda al regne de Voramar hi vivia la princesa Spirulina, filla del Rei Bàcora. La princesa només pensava en llibres i contes, i cap altra cosa li passava pel cap. Vingut del fons del mar, un gegant drac marí va aparèixer a les portes de l’emmurallada vila de Voramar. Una bèstia ferotge que es va menjar tot el que al seu pas.

L’espantós drac, un cop va acabar amb gairebé qualsevol cosa digerible que hi havia al poble, va decidir demanar menjar a la ciutat emmurallada de Voramar. Al principi, els Voramarins, li van llençar tota mena d’andròmines des de la muralla. Però quan van acabar de llançar tot el que tenien perquè el drac estès ben servit, va arribar el torn de donar persones a menjar al drac.

El Rei Bacora, molt democràtic ell, va decidir fer un sorteig per veure qui seria el primer o primera a convertir-se en àpat per al drac. La sort, o la mala sort, va fer que la princesa Spirulina anès en primer lloc per ser el seu següent àpat…

Acabarà el Drac menjant-se a la princesa? Potser, aquest cop, els llibres, les històries que amaguen i l’enginy salvaran la Princesa en perill i, en aquest cas, al poble de Voramar.

Gènere: titella clàssic català

Edat: públic familiar